El passat plenari a l'Ajuntament d'Alboraia (29-sep-2008) li preguntarem a l'alcalde perquè s'havia derrocat la estacioneta del trenet si s'acabava d'aprovar la suspensió de llicències d'obres i enderrocaments en la zona Casc o Nucli Historico d'Alboraia.
La resposta de l'alcalde va ser que l'edifici no tenia ningun valor ni històric ni arquitectònic.
PERO...
L'estació del trenet d'Alboraia era un BÉ CULTURAL?
La formulació i desenvolupament, durant la segona mitat del s. XX, del concepte modern de “be cultural” respon a la necessitat superar o complementar el concepte de “monument” per a aconseguir una noció més àmplia que integrara a tota una multitud d'objectes que estan dotats d'una capacitat documental com a testimonis de la cultura humana, igualment insubstituïbles.
Este concepte ha sigut el centre de la política cultural dels últims decennis, també en la nostra Llei Autonòmica de Patrimoni Cultural. La seua prioritat ha sigut l'atenció a estos signes, fins ara irrellevants, de la presència i activitat humana, amb independència de la seua possible qualitat estètica.
Com podran comprovar en l'article de Joan Lluís Llop, l'estació antiga d'Alboraia ha sigut signe i testimoni de la nostra història recent com a poble i el trenet, artífex de la nostra modernitat.
Però a fi d'eixa mateixa modernitat, avui desapareix del nostre paisatge urbà de la nit al dia, sense més miraments, i que sapiem sense un estudi profund de l'edifici, sense un registre exhaustiu, fotogràfic almenys, del que va ser ni de com va ser. S'intenta, tal vegada, esborrar la seua imatge, antiquada i massa senzilla, de la memòria d'Alboraia.
I per a més INRI es derroca quan tot el nucli antic es veu afectat per la paralització de qualsevol actuació, (o siga la denegació de llicències per a reforma, construcció o derrocament) en els immobles que ho integren fins que estiga realitzat el catàleg d'edificis susceptibles de protecció pel seu interés cultural. Tot un exemple.
Joan Lluis Llop tiene otra opinión como publica Levante-emv el 11-10-2008:
Alboraia pierde la "estacioneta" del "trenet"
Entradas
Els meus fantasmes i jo
-
*Hui, després de quaranta-un anys de vida laboral, ha arribat el dia de
meua la jubilació. Per descomptat que estic content en aquest final
d’etapa, perqu...
Hace 2 años
2 comentarios:
El antiguo y ya desaparecido edificio de viajeros de la estación del ferrocarril metropolitano en Alboraya es un edificio que sigue un modelo que se repite en todas y cada una de las estaciones de las lineas 1, 3 y 5 de Metrovalencia salvo las subterráneas y las de reciente construcción (Empalme, Palmaret).
Ese edificio no tenia verdadero valor histórico desde el punto de vista de que está "clonado" en la mayoria de los municipios del Área Metropolitana de Valencia, además de que per se, y disculpenme el coloquialismo, no era nada especial.
La llei de patrimoni, parla de "testimonis" rellevants del nostre passat, no soles de monuments, no soles de valor artístic.
Segurament era necessari l'enderrocament, però mentres arribava el moment es podia haver fet molts tipus d'actuacions en la direcció de conservar al menys la seua memòria.
Es podia haver fet alguna cata als seus murs, (con diu l'artcle adjunt) etc. a més de deixar un testimoni exacte de l'estat actual per mitjá de de fotografies i un catàleg ben confeccionat.
I més quan està en marxa per la Generalitat el museu del transport i una càtedra a la Universitat que estudia el ferrocarril i el seu impacte a la Comunitat Valenciana.
Caldria fer alguna exposició en el futur que ens recordara com era en orige, les variacions patides, etc. Una exposició que recollira tota la seua història i peculiaritats.
Mai un edifici es igual a altre, soles per estar en altre lloc i ser viscut per altres persones, amb el temps, es fa peculiar.
Però el més important, en la meua opinió, és la funció de testimoni de la nostra història, una història fortament condicionada per l'existència del trenet que ens unia i ens uneix a la capital i que amb la seua influència determinava, molt més que avuí a finals del segle XIX, el nostre futur i les nostres possibilitats d'educació, de treball, d'oci, d'incorporació, en definitiva a la modernitat.
Publicar un comentario