Membres de la Corporació, guardonats, familiars i
amics, veïns i veïnes. Bon dia.
Un any més ens reunim per celebrar el nou d'octubre,
aquesta data tan significativa per a nosaltres els valencians. Un motiu de celebració i també de reflexió. Certament és un dia per recordar qui som i
d'on venim però també per mirar cap al futur
Els Alboraiers atresorem al menys 8 segles d’història,
des que el rei En Jaume conquerí aquestes terres. En podem vore l'evolució del
poble en l'exposició que visitarem al finalitzar aquest acte.
Partint de la carta fundacional del poble d'Alboraia, Maria
Jose Aguilar, la nostra arxivera i comissària de l’exposició "Alboraia
VIII segles d'Història escrita" fa un recorregut per la nostra història col·lectiva
mitjançant documents que ens transporten a moments puntuals de la vida del nostre poble. Documents
que son com finestres al passat, xicotetes màquines del temps que ens duen a l'encontre amb els nostres avantpassats i en realitat amb nosaltres mateixos.
Un poble és com un organisme viu, el formen els
individus i les organitzacions que li donen vida, com el cos el formen les cèl·lules
i els òrgans.
Alboraia creix amb el temps, es desenvolupa i com cadascú de nosaltres, passa per moments de felicitat i també de crisi: d'optimisme, amb el desenvolupament dels
gremis i l'organització més participativa del poble,i de patiment, en períodes de repressió amb l'absolutisme
o la
dictadura.
També podem vore com ens afecta la malaltia, per exemple amb l'epidèmia del còlera, i com la combatem i aprenem a tenir-ne cura per evitar-la en el
futur.
Som, veritablement un organisme viu, i com a tal, el
que afecta a una de les seues parts, acaba repercutint en la resta del cos.
Aquesta mirada cap al passat es comparable a revisar aquell volum de fotografies
familiars, ens
justifica qui som i ens ajuda a mirar endavant.
Com a poble mirem enrere també per no repetir errades. Cal aprendre de nosaltres mateixos i de tot
allò que ens pot ensenyar a ser millors i més feliços. Cal aprendre a organitzar-nos i a coresponsabilitzar-nos
de tot allò que ens afecta com a individus i com a poble.
El nostre Estatut d’Autonomia és el marc general que ens orienta individual i col·lectivament.
En ell parlem no soles d'autogovern i participació, també i de manera molt
destacada de drets i deures com a ciutadans, no soles del nostre estimadíssim País Valencià o Comunitat Valenciana i de
l'Estat Espanyol, també com a Europeus
i ciutadans del món.
Podem i devem aprendre uns d'altres. Europa la fan els
ciutadans.amb eixe convenciment prompte els alboraiers acollirem i ens agermanarem amb altres europeus, veïns i veïnes
del poble de Castanet de Tolosan, i per altra part, afermarem llaços d'amistat i
cooperació amb Charagua, un poble de més enllà de l'atlàntic.
Com veieu hem evolucionat cap a una societat global, però seguim sent un poble. Veritablement hem d'assolir nous reptes i no hem d'oblidar que cal garantir en cada poble i
ciutat allò més fonamental i
irrenunciable per a cadascuna de les persones que hi habiten.
Malauradament, aquesta última crisi ens ha fet
retrocedir en eixes garanties. Parlem a l'Estatut de dret al treball i la vivenda, d’igualtat i dignitat, i la realitat de cada
dia va desmentint aquestos objectius.
Per sort, aquesta mateixa crisi està sacsejant les
basses de la nostra organització social i política i posant de manifest que ja
no podem tolerar que es puga fer un us privilegiat o abusiu dels recursos
públics.
Governants i ciutadans som cada dia més conscients i cal ser més exigents. Quan l'escassesa és
evident és molt important l'equitat, però també en moments d'abundància i
prosperitat, cal ser encara més equitatius i conscients.
D'eixa manera podem evitar períodes de crisi que es produeixen en gran part, degut al malbaratament de recursos i a la mala
organització o un deficient control. Però cal
anar en compte perquè amb l'excusa de l'austeritat i el control resulta que ens
estem deixant de banda drets fonamentals que ja pensàvem que teníem assolits. Els drets dels dependents, la igualtat
o l'educació son exemples sagnants.
La prioritat és el sistema de garanties socials que ens beneficia a tots recordeu que som com un cos i
no podem ignorar el dolor d'un dels nostres òrgans. Per tenir-ne cura del
nostre poble es una errada retallar l’autonomia local i els recursos econòmics i
legals de les administracions més properes al ciutadà.
El nostre estatut reconeix els nostres drets socials, els garantís i cal fer-los complir
primer que res, amb crisi o sense ella. L'organització dels estats, de les autonomies
i dels pobles estan al servei de les persones, i també ho han d'estar els sistemes financers i les polítiques econòmiques. Mai a l'inrevés.
Per altra part, la història, la propera, la que fem entre tots
i totes ací al nostre poble, està plena d'exemples de persones que es dediquen
al servei d'eixe bé comú del que parlem i d'exemples de superació i consecució
de fites que de vegades ens semblen impossibles d'aconseguir. Tenim persones al
costat que es permeten somiar amb un alt objectiu, que hi posen il·lusió i treball i
finalment aconsegueixen resultats que
ens fan sentir orgullosos a tots els Alboraiers.
És per això que un dia tan significatiu com aquest reconeguem
persones i organitzacions que son testimonis clars de que amb voluntat i valor es poden aconseguir els
objectius que ens marquem, per ambiciosos
i
utòpics que
puguen semblar en un
principi.
Felicite amb orgull en nom del poble d'Alboraia a
•Aurora Valero a qui reconeguem
una
magnifica trajectòria
en el món de l'art i la cultura,
•A Rosana Pastor, una dona
valenta, gran davant la càmera i també al darrere,
com acaba de demostrar.
•A Josep Císter, un jove que
s'ha guanyat l'admiració i l'estima de moltíssims espectadors als que enganxa
amb les seus històries, en un indret tan competitiu i despietat com es la
televisió,
•AVicent Sanhermelando, “sanher” per
als amics, un professor veritablement entregat a la docència i als seus alumnes, que s'ha atrevit a ampliar la
seua aula per incloure joves de totes les edats i diversos llocs gràcies als
seus llibres,
•A Luís Vidal, un lluitador
corresponsable i molt en la consecució de la democràcia i la llibertat que ara
gaudim.
I felicite també a col·lectius com
•Tira Avant, una organització
de voluntaris, homes i dones que treballen desinteressadament per mantenir la
dignitat de qui més patís en estos moments de dificultat,
•i a La Penya Ciclista d'
Alboraia, que du molts
anys fomentant aquest esport en el poble entre persones de totes les edats, un esport que és també un
mitjà de transport sostenible i no contaminat molt important per al nostre
futur.
Vosaltres sou la inspiració que necessitem per seguir
endavant com a persones individuals i com a poble que evoluciona a l’uníson, que
es consolida i maura, que gaudeix o patís com un esser únic, un esser
que formem tots nosaltres i que, com cadascú de nosaltres, ambiciona realment el benestar i la felicitat
Llarga vida al poble d'Alboraia
i Feliç nou d'Octubre a totes les valencianes i valencians.
Leer Mas...