sábado, 14 de marzo de 2009

Las crisis, por Albert Einstein

Albert Einstein veía las crisis así:



No pretendamos que las cosas cambien si siempre hacemos lo mismo. La crisis es la mejor bendición que puede sucederle a personas y países porque la crisis trae progresos.
La creatividad nace de la angustia como el día nace de la noche oscura.
Es en la crisis donde nace la inventiva, los descubrimientos y las grandes estrategias.
Quien supera la crisis se supera a si mismo sin quedar “superado”.

Quien atribuye a la crisis sus fracasos y penurias violenta su propio talento y respeta más a los problemas que a las soluciones.
La verdadera crisis es la crisis de la incompetencia. El problema de las personas y los países es la pereza para encontrar las salidas y soluciones.
Sin crisis no hay desafíos, sin desafíos la vida es una rutina, una lenta agonía. Sin crisis no hay méritos.

Es en la crisis donde aflora lo mejor de cada uno, porque sin crisis todo viento es caricia.
Hablar de crisis es promoverla, y callar en la crisis es exaltar el conformismo. En vez de esto trabajemos duro.

Acabemos de una vez con la única crisis amenazadora que es la tragedia de no querer luchar por superarla.

Albert Einstein (1879-1955)

1 comentarios:

Anónimo dijo...

Els genis ho son perque veuen les coses d'altra manera que el comú dels mortals. Xapó per Albert.
Res millor que una bona crisi per canviar les coses, aleshores, com que ja tenim la crisi al damunt cal que es fem l'ànim de canviar-les de veritat.
Per exemple, ha estat una bona notícia la "flexibilització" del secret bancari que anuncien els paradisos fiscals, però no és prou, això soles és un gest, caldria ser més valents i exigir que desapareguen d'una vegada per totes, posem fi a l'impunitat, però també a casa nostra.
Anit escoltava en "hora 20" parlar d'experiències democratitzadores en països diversos, i sempre s'arribava a la conclusió que havia arribat un estudi rigorós sobre la corrupció: quan més fort és l'estat, quan més participatiu és el sistema, menys corrupció hi ha donat que els mateixos ciutadans no la toleren, el corrupte és apartat, estigmatitzat.
Ací, al nostre ben volgut País Valencia i a Espanya sencera, encara estem lluny d'apartar els corruptes i eixa gent es permet "fardar" davant de tots de la seua corrupció i de que no els passa factura en les eleccions, serà perque tots som còmplices seus? Qui sap calla, o pot ser manté l'esperança d'aprofitarse'n també de les dubtoses benaurances? o ho fa simplement per no posar-se en "lios"...?
Puix si volem canviar alguna cosa cadrà dir prou! No més tolerància davant la graciosa "picaresca española", és el moment de la solidaritat i de treballar junts veritablement pel futur, i "qui vaja a la d'ell", que es quede fora, que ja estarà bé. Creuen vostes que serà possible?