Al Mestre Francisco Ramos Rioja

Aprofitant la invitació de la Directiva de la Societat Musical d'Alboraia no deixaré passar l’oportunitat de poder escriure sobre Francisco Ramos Rioja.
Transmetre el que sent, fent caixa de ressonància de molts, o siga el que sentim sobre el mestre Ramos Rioja no serà fàcil, perquè a vegades trobar les paraules que millor reflectisquen els nostres sentiments i l’estima que li tenim es fa molt complicat. Les idees estan molt clares, però com expressar-les és dificultós.

Una cosa sí esta clara i sens dubte, sempre li anomenarem “El Mestre” no sols pel seu domini de la música i la seua professionalitat sinó per la seua habilitat, i açò és molt més important, a transmetre-la als altres.

Una persona capaç de fer-nos arribar les seues felicitacions de la manera més senzilla i capaç al mateix temps de convertir un regany i una cridada d’atenció, en un argument per a augmentar la nostra motivació per a fer-ho millor, és un mestre.
Han sigut molts els alumnes del musical, els educands, que van formar part de la banda de música i que van rebre del mestre, de Paco, les seues primeres lliçons i alguna cosa especial col·locaria el mestre en estes classes perquè decidiren enfocar la seua vida professional a la música.

Ens complimenta ens corregix però sobretot ens ha donat la seua amistat. Amistat que fins hui tenim, continuem tenint i continuarem tenint.
Qui no recorda els sopars abans dels assajos de cada divendres? Impossible d’oblidar. Es van instaurar estos sopars als què acudien a més dels músics, familiars i amics que s’adaptaven en la taula, junt amb Paquita, que venia a acompanyar-lo i a veure el que menjava. Allí tots esperàvem que el MESTRE acabarà de donar les seues lliçons (donar lliçó).

Amb l’el MESTRE Rioja vam aprendre algunes noves definicions de banda de música que ens aplicava quan per alguna causa o per una altra assistíem pocs músics als assajos. Som una banda de pijama ens deia, i quan preguntàvem per què la resposta era immediata Som una banda de caminar per casa. I quan amb la batuta en la mà deia: Anem tots!, sempre rectificava: Bueno anem tots ELS QUE ESTEM!

També ens vam adonar amb ell de la riquesa de l’idioma valencià quan sentíem expressions noves per al nostre vocabulari. Teniu que estudiar “Totes les dies”.
Els de metall ens vam il·lustrar per on se’ns podia escapar l’aire quan féiem pressió per a traure les notes agudes.

Com dissimulava els seus nervis quan teníem algun concert compromés i com sospirava després quan ja la responsabilitat havia passat.
Com dedicava eixe mirat interrogant i punxant, ja amb la batuta preparada, a algun músic despistat o a algun component de la percussió perdut, corda que li llevava la son.

Li agraïm la seua dedicació, el seu oferiment i la seua entrega a la nostra banda i al nostre poble per a ell qualsevol dia de la setmana o qualsevol moment del dia era bo per a donar les seues lliçons. I li donava igual que fossen en el musical o en sa casa de Llíria. Alguns li hem d’agrair inclús la seua cabuderia a aconseguir a vegades l’impossible “A Este el faig jo music per la mare que m’ha parit”

Tampoc podem oblidar les llargues sobretaules després dels esmorzars de Santa Cecília, sempre amb Paquita, sobretaula que acabàvem en alguna de les nostres cases i en les que no paràvem de contar les milers d’anècdotes que se’ns ocorrien.

Ens va donar una altra gran lliçó amb la dignitat de la seua despedida sabent la gran quantitat d’alumnes, músics i sobretot amics que ací deixava i que veurien difícil la seua substitució.
Un temps després de la seua marxa, la notícia que l’Ajuntament d’Alboraia havia decidit retolar un carrer de la població amb el seu nom ens va omplir d’alegria. Per a nosaltres açò suposa el reconeixement de tot un poble a una gran persona.

Carrer de FRANCISCO RAMOS RIOJA “MÚSIC” que honor!.
Jo només li afegiria un altre qualificatiu “I MESTRE”, perfecte!.

A Don Francisco, a Paco, a Rioja, al Mestre, dóna el mateix com el cridem.

El nostre reconeixement i el nostre agraïment.

Per Miguel Chavarría (Bombardí)

Font: Revista de la Societat Musical d'Alboraya. 2008