CONCERT DE LA DONA (08-03-2008)

CONCERT
DE LA DONA

*****
Cor Polifònic de la Societat Musical d’Alboraya

Dissabte 8 de Març, a les 18’30 h.Auditori Municipal - Alboraya

AMB LA COL.LABORACIÓ DE:

Jessica Roig Escutia, flauta
Maria Carbonell Medina, oboe
Mª. Pilar Navarro Valera, piano
Eva Rodríguez, violí
Diana Cubells, viola
Laura Rozalén Julià, violoncel

ORGANITZA:
Cor Polifònic de la Societat Musical d’Alboraya

DIRECCIÓ MUSICAL:
Daniel Rubio Navarro

PATROCINI I COORDINACIÓ:
Ajuntament d’Alboraya

PRIMERA PART

Mª. del MAR BONET: “Enmig de tanta seda”

ANA CAZURRA
“Quan no estigues” per a flauta, oboe i piano
– estrena absoluta-

CONCHA MÉNDEZ: “Lluvias enlazadas”

CLARA SCHUMANN
“Variacions Op. 20 sobre un tema de R. Schumann”
per a piano - Tema (Lent i expresiu) - Variació I – (Tresillos i polirritmes) - Variació V- (Tempesta d’ octaves) - Variació VII- (Somnis)

ROSA ROMÁN: “Quiero expresarte como el júbilo”

MADALEINE DRING
“Trio”- Andante, per a flauta, oboe i piano

TERESA PASCUAL: “Les hores”

MADALEINE DRING
“Trio”- Allegro giocosso, per a flauta, oboe i piano
GIOCONDA BELLI: “Y Dios me hizo mujer

SEGONA PART (Coral)

MARIONA VILA I BLASCO (Text: Josep Palau)
“Cançó de la noia que habita el cor”

SALOMÉ DÍAZ (Text: Rafael Alberti)
“La niña que se va al mar”

Mª.PILAR ESCUDERO GARCÍA
“Serra de Mariola” (Popular valenciana)

Mª.LUISA OZAITA (Textos: Lope de Vega)
“Zagala divina”
“Venga con el alba”
“A la dina dana”

Mª.TERESA OLLER I BENLLOC
“Toma esta flor”

ROSA Mª. TARRUELL
“Mi Cuba, donde nací”

MATILDE SALVADOR
De “Cançons per a la nit” (Text: Xavier Casp)
- “No cantem que està tot fosc”
- “No t’adormes encara”

“Nadala dels codonys” (Text: Miquel Peris)
“Nadala del desert” (Text: Miquel Peris)


MÉS INFORMACIÓ RELATIVA A LES COMPOSITORES

En la primera part d’aquest concert es llegiran cinc poemes de diverses dones: Concha Méndez, Mª.del Mar Bonet, Teresa Pascual, Gioconda Belli,... tots ells seleccionats per un grup de membres de la nostra coral. Cal fer menció especial el poema “Quiero expresarte como el júbilo” escrit per la nostra companya Rosa Román.
Entre poema i poema, s’interpretaran varies obres instrumentals gràcies a col·laboració desinteressada de tres excel·lents musics: Maria Carbonell al oboe, Jessica Roig a la flauta i Mª.Pilar Navarro al piano, a les que els agraïm la seua participació en aquest acte.
La primera obra que interpretaran es titula “Quan no estigues” un trio per a flauta, oboe i piano escrit per Anna Cazurra per a aquest concert, per tant es tracta d’una estrena absoluta. Anna Cazurra i Basté, compositora catalana, és professora de contrapunt en el Conservatori Superior de Música de Castelló. Escriptora de nombrosos articles i llibres sobre temes musicològics. Des de ací, el nostre reconeixement i agraïment a Anna per haver volgut col·laborar amb nosaltres fent esta nova creació musical. Està prevista la presència de Anna en aquest concert.
També en la primera part escoltarem un obra per a piano sols de una compositora alamana: ClaraWieck, també coneguda con Clara Schumann, després que es casà amb el compositor Robret Schumann. Clara escrigué estes “Variacions Op. 20” prenent com a base un tema musical del seu marit Robert. Clara fou una pianista virtuosa, comparada pel públic de l’època amb el mateix Ferenc Liszt, y admirada per músics com ara Chopin, Mendelssohn o Paganini, a més de ser una excel·lent compositora per al seu instrument.
Es completa la primera part amb dos parts del “Trio” per a flauta, oboe i piano de la compositora anglesa Madaleine Dring. Nascuda al 1923, segué alumna de Ralph Waughan Williams; desenvolupà una intensa tasca creativa en el món de la música de cambra, però també en música incidental per a teatre i per a televisió. Va morir al 1977 a conseqüència d’un derrame cerebral.
------------
La segona part d’aquest concert està dedicada tota ella a la música per a cor.
La primera obra que escoltarem, “Cançó de la noia que habita el cor” es una composició de Mariona Vila i Blasco amb text de Josep Palau i Fabre, qui va faltar el passat 23 de febrer d’aquest any 2008. Mariona Vila, compositora i cantant nascuda a Barcelona ha compost una gran quantitat de material de música per a infants, música per a cinema i música escènica; actualment i des de l’any 1989 és directora de l’Escola de Música del Palau (Barcelona). L’obra que hui cantem per a cor i piano fou premiada en el Concurs de Joves Compositors convocat per la Generalitat catalana a l’any 1987. És membre de la Asociació Catalana de Compositors.
“La niña que se va al mar” és una breu però preciosa cançó de Salomé Díaz sobre un poema de Rafael Alberti. Salomé Díaz, nascuda a Toledo, és compositora i pedagoga, experta en les distintes metodologies musicals: Kodaly, Willems, Dalcroze, Orff… te el seu propi "Sistema Global" de la enseñança musical. Des de 1980 es professora de la Facultat d’Educació de la Universitat Autònoma de Madrid i directora del Departament de Música de dita Facultat. És professora musical del Projecte Yehudi Menuhim i del Curs Internacional d’Educació Musical de la Universitat de Múrcia. Com a compositora te una extensa obra de música contemporània. Les seues cançons populars són conegudes en molts països arreu del món.
La coneguda cançó popular “Serra de Mariola” la presentem en una harmonització de Mª.Pilar Escudero García, autora que s’ha consagrat per la seua aportació a la pedagogia musical en Espanya. És autora de nombrosos llibres didàctics tant per a Educació primària com secundària, amb nombroses harmonitzacions de cançons populars, nadales i espirituals, a més de llibres per l’estudi de la flauta dolça a l’escola.
Mª. Luisa Ozaita és la compositora de les següents tres cançons, que pertanyen a la cantata “Pastores de Belén” sobre poesies de Lope de Vega. Mª.Luisa Ozaita, compositora i clavecinista nascuda a Baracaldo, Vizcaia, alumna entre altres de Fernando Remacha, és presidenta fundadora de la Asociación Mujeres en la Música, i actualment la seua Presidenta d’Honor. A més a més de la seua intensa llavor compositiva, Mª.Luisa a oferit nombroses conferències i es escriptora de nombrosos articles. Cal dir que Mª.Luisa es prengué amb molt d’interés el proyecte musical que desde el cor d’Alboraya estavem preparant per al concert de la dona. De seguida ens envia varies obres seues i manifestà la seua voluntat d’estar present en aquest concert, fet que ja ens ha confirmat. Cal agraïr-li el que vinga des de Madrid, on viu, per a estar amb nosaltres. Moltes gràcies Mª.Luisa.
Mª.Teresa Oller i Benlloch , podem dir que és una de les dones més actives en el món de la música valenciana. Va nàixer en València, i des de molt menuda, inicià el seu aprenentatge musical, primer de mà de sa mare i després de la de Amparo Garrigues. Els seus estudis musicals els cursà en el Conservatori Superior de Musica de València, obtenint el "Premi Extraordinari" en les disciplines de Piano i Composició.Discípula predilecta del Mestre Palau en qui completà els seus estudis en Composició, Direcció de Cors i Orquestra i Pedagogia Musical. En 1954 obtingué una Pensió de la Diputació de València per a perfeccionar estudis de composició. En 1954 funda la “Agrupación Vocal de Cámara de Valencia” i en 1974 es feu càrrec de la direcció de la “Coral Polifònica Valentina”, per tant, podem dir que és una dona molt vinculada al món coral. És membre de l'Institut Valencià de Musicologia de l'Intitució “Alfons El Magnanim” en el que realisà diferents investigacions folclòriques. Ha segut ponent de temes de cançó i dansa popular en diferents congresos. En 1960 s'incorporà a la docència com a professora d'Harmonia del Conservatori Superior de Música de València, a on tambe ostentà diversos carrecs directius. És Acadèmica de Número de la Real Academia de Belles Arts de Sant Carles des del 13 de maig de 1986. Assessora del Cor Popular i del Grup de Danses de Lo Rat Penat. El seu curriculum es amplíssim en premis, publicacions i composició d’obres corals, concerts, cançons, obres pianístiques, etc.
De Mª.Teresa Oller escoltarem una habanera: “Toma esta flor”.

Rosa Mª. Tarruell és la compositora de la següent havanera, “Mi Cuba, donde nací”. Nascuda a la Havana de pares espanyols visqué allí fins als 15 anys, quan la seua família tornà a Barcelona. Allí inicia els estudis de piano i cant. Com a compositora, va escriure vàries comèdies musicals d’èxit, a més de havaneres, sambes i corridos. Fou creadora d’una orquestra integrada per xiques –“Las Nereidas”- , portant amb ella la música popular catalana per les diverses comarques catalanes. També sigué una virtuosa de l’acordió i una reconeguda pintora.
Què dir de Matilde Salvador i Segarra! Tal vegada la compositora més important de les nostres terres, que ens deixà el passat 5 d’octubre després d’una vida dedicada no sols a la música sinó a tot allò que era promocionar la cultura valenciana.Filla del violinista Josep Salvador i Ferrer. Va estudiar amb son pare, la seua tia Joaquina Segarra, pianista d'anomenada, i posteriorment amb el compositor Vicent Asencio, que més tard esdevindria el seu espòs.
Com a compositora va destacar en l'àmbit de la cançó, havent musicat poemes de Bernat Artola, Xavier Casp, Salvador Espriu, entre d’altres, donant mostres d'una notable inspiració melòdica. És autora de les òperes “La filla del Rei Barbut”, i “Vinatea”, que recrea un episodi de la Crònica de Pere el Cerimoniós, amb text de Xavier Casp. Aquesta darrera es l'única òpera estrenada per una dona al Gran Teatre del Liceu de Barcelona; l'estrena va tenir lloc l'any 1974.
Una gran part de la seua obra està destinada a la veu, i en particular, a la música coral amb una important aportació a la música de nadal amb les nadales del Betlem de la Pigà, d’on escoltarem dues nadales: la Nadala dels codonys i la Nadala del desert, sobre textos de Miquel Peris. A més a més, escoltarem dos peces de “Cançons per a la nit” sobre textos de Xavier Casp.
No podem tampoc oblidar la llavor com a docent de Matilde Salvador com a profesora del Conservatori Superior de Música de València. També va destacar com a pintora, conreant un estil naive molt personal. Matilde Salvador ha rebut nombroses i prestigioses distincions i reconeixements del món cultural.