En Alboraia celebramos el Nou d'octubre con un acto emocionante de entrega de premios a personas relevantes de nuestro pueblo por su trayectoria o sus logros.
.
El grupo Carraixet amenizó el final de un acto maravillosamente conducido por Rosana Pastor.
He de reconocer que ayer vivimos momentos entrañables que no olvidaré, sobre todo por la calidad humana de los premiados. Gracias una vez mas.
Además tuve la ocasión de reflexionar en voz alta sobre nuestro renovado Estatuto con ocasion del obligado discurso institucional que a continuación os transcribo.
Gracies a l'estat de les autonomies hem avançat en igualtat entre territoris i hem acostat mes que mai l’administracio a la ciutadania.
Aquest Estatut, renovat en 2006, configura els nostres objectius com a pob le i els instruments que hem d'utilitzar per a aconseguir-los.
Incorpora a més a més, un aspecte important al títol segon, on es parla dels drets dels valencians i valencianes, diguent-nos que:
Els valencians i valencianes, en la seua condició de ciutadans i ciutadanes espanyols i europeus, són titulars dels drets, deures i llibertats reconeguts en la Constitució Espanyola i en l'ordenament de la Unió Europea i en particular, en:
· la Declaració Universal de Drets Humans,
· en els Pactes Internacionals de Drets Civils i Polítics i de Drets Econòmics, Socials i Culturals,
· en la Convenció Europea de Drets de l'Home i Llibertats Fonamentals
· i en la Carta Social Europea.
Això suposa obrir les portes de la nostra casa i reconèixer-nos com a ciutadans del món amb totes les consequències.
Ens diu també l'Estatut, que ací, a casa, tenim dret a una bona administració de lo públic i que tots els valencians tenen dret a participar de forma individual, o col·lectiva, en la vida política, econòmica, cultural i social de la Comunitat Valenciana.
A més compromet als poders públics a centrar-se primoldialment en àmbits com:
· la igualtat d'oportunitats, la participació i la accessibilitat universal en qualsevol àmbit de la vida pública, social, educativa i económica, cosa, que ens inclou a tots i totes, joves o majors, patisquen alguna discapacitat o no...
· ens recorda que cal garantir la participació i la protecció de les persones majors i dels dependents, de qui patisca marginació pobresa o exclusió social, de qui patisca violència…
· i que cal garantir els drets i l'atenció social també dels immigrants amb dificultats que conviuen amb nosaltres.
Diu l'Estatut que “Els poders públics valencians estan vinculats per estos drets i llibertats i vetlaran per la seua protecció i respecte, així com pel compliment dels deures.”
Ens explicava Vicent Andres Estelles que no soles hem de fer les nostres normes, també cal complir-les. Abans de aconseguir el nostre estatut ell ja ens deia en el seu poema:
“Poble se t’acosta el moment
de rescatar les llibertats,
d’instaurar la pau veritable,
de dictar lleis i acomplir-les,
---------
Es per això que tots estem compromesos amb elles, cadascú des del seu àmbit d'actuació,
· Compromesos amb la garantia dels drets i llibertats de la ciutadania
· Compromesos, avui mes que mai, amb la solidaritat i la protecció de qui pateix una situació menys afavorida.
· Compromesos amb el compliment de deures com ciutadans i en l'exercici de drets
· Compromesos amb la participació que exigeix també una gran responsabilitat
Compromesos con les excepcionals persones que distingirem avui amb els premis 9 d’octubre d’Alboraia, els quals son un exemple per a tots nosaltres d’implicació, responsabilitat i entrega ja siga en la cultura, l’art, la solidaritat, l’esport o l’educació.
El seu treball i dedicació ens beneficia a tots i totes
Per què Som una comunitat, això vol dir que compartim tot en els períodes de prosperitat i en els de manca de recursos. Junts podem créixer i millorar sempre
Per què cal entendre els moments de crisi o dificultat també com moments d'oportunitat.
Oportunitat per detenir-nos un instant i repensar entre tots i totes
els valors que ens inspiren, els camins que cal recórrer per fer realitat els objectius que ens hem marcat com a poble.
Tenim ara l’oportunitat de repensar si allò que fem i desitgem cadascú de nosaltres es útil per a aconseguir el mes fonamental
allò que perseguim individual i col.lectivament, senzillament, poder disfrutar d’una una vida digna i feliç.
Entradas
