INAUGURACIÓ EXPOSICIÓ "LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA I ELS SEUS ENTORNS NATURALS: L'HORTA DE VALÈNCIA"

Paraules de benvinguda:

Benvinguts...

Moltes gràcies per acompanyar-nos en esta inauguració d'una exposició itinerant que no podia faltar a Alboraia. 

Som un poble d'horta, i és l'horta, allò que ens ha definit sempre com a poble, per més que en els últims anys, semble que vivim d'esquenes a ella.

Aquesta exposició ens acosta als diferents aspectes, d’una horta que en els darrers anys hem amagat a l'altra banda de les rondes,  d’una horta que hem trossejat amb autopistes i vies ferroviàries, d’una horta que hem ocupat amb barris i polígons...

L'horta d'Alboraia i de tota la comarca, altament productiva, i que insospitadament ha deixat de ser-ho, mor, des de fa temps, mor, depredada pels interessos urbanístics i les necessitats que imposa la modernitat.

Quan semblava ja tot perdut, aquest espai de sobte comença a voler respirar... I ho fa, gràcies a iniciatives com aquesta exposició, i als esforços i l’atenció que la universitat  i altres institucions, li dediquen des de fa anys, per explicar com és d'important i necessària la conservació de l'horta.

Perque, mentres en grans ciutats com Nova York o Londres intenten inventar-se espais de cultiu d’aliments, fins i tot al damunt dels terrats dels gratacels, per humanitzar la ciutat i fer-la sostenible, nosaltres que tenim l'horta a la porta de casa, ens hem dedicat a destruir-la i a soterrar-la baix l'asfalt i el taulell.

Gaudim d'un bé mil.lenari, una creació humana en estreta col.laboració amb la natura, que ha alimentat generacions de valencians, que ha sobreviscut, per què ha evolucionat al llarg del temps, adaptant-se a les necessitats de les persones de cada època.

Els llauradors des de sempre s’han organitzat i han sabut desenvolupar un sistema hidràulic eficaç i ben administrat, fent d’aquest, un espai sostenible i productiu, al temps que creaven un paisatge característic i tan valuós com una magnífica obra d'art... Tot això ho havíem oblidat, menyspreat o relegat als llibres i al record.

Ara, intentem recuperar aquest patrimoni col.lectiu, no sense esforç i amb una gran dosi d'incomprensió, a pesar d'haver perdut gran part d'eixe patrimoni, però amb l'esperança de conservar almenys una part significativa que ens ajude a seguir desenvolupant un tret tan important de nosaltres mateixos, del nostre passat i del nostre futur.

La ciutadania i les administracions, encara ens entrebanquem en nombroses contradiccions a l’hora de escometre aquesta tasca, però el més important és que hem encetat el camí i comptem amb la vostra ajuda, l’ajuda de la Universitat i de tots aquells que estudien, viuen i estimen l’horta.

Moltes gràcies