Col·loqui sobre els pobles abandonats i el model territorial valencià en el Fòrum de debats de la Universitat de València

El catedràtic de geografia Joan Mateu, Jesús Huguet, José Manuel Almerich i Agustí Hernàndez debateren ahir en la Universitat de València

Els especialistes conclogueren que és inevitable que molts llocs del territori valencià queden o es mantinguen deshabitats

Es va presentar el llibre Pobles abandonats. Els paisatges de l’oblit i l’exposició Pobles abandonats, pobles en la memòria, del Museu Valencià d’Etnologia

El debat sobre els pobles abandonats valencians, o el model territorial valencià que va tindre lloc ahir al Fòrum de Debats de la Universitat de València va traure algunes conclusions. Entre elles, que determinats espais i llocs deshabitats, «serà molt difícil que s’acaben reocupant o tornant a habitar, i menys amb les condicions de vida que tenien els nostres avantpassats».

El despoblament és un fet lògic en el món mediterrani, ja que el sòl és molt pobre en recursos i a principis del segle XX la presió demogràfica sobre ell feia insostenible viure-hi. Això va provocar la fam, la misèria i l’emigració. Els últims episodis d’eixe capítol de marxa es produiren als anys 60 i han deixat el territori valencià, encara, amb nombreses aldees deshabitades, a més de per altres causes com la construcció d’embassaments o les catàstrofes naturals.

En concret, sobre l’abandonament rural els especialistes es referiren a zones com la part més abrupta de comarques com els Ports, l’Alt Maestrat, l’Alcalatén, el Racó d’Ademús o els Serrans, entre d’altres, molt condicionades per la seua orografia i l’aïllament, i que es van deshabitar en els anys 60. Estes reflexions es feren arran de la presentació del llibre “Pobles abandonats. Els paisatges de l’oblit”, publicat pel Consell Valencià de Cultura; i de l’exposició « Pobles abandonats, pobles en la memòria », que es pot vore al Museo Valencià d’Etnologia de València.

Respecte a unes altres zones, els ponents del col·loqui sí que van constatar que “hi ha un desert demogràfic a l’interior”, i una zona molt feble demogràfricament, que té una important manca de servicis, com atenció mèdica i servicis educatius (escoles o instituts), fet que redueix les prestacions i la qualitat de vida de les poques persones que hi habiten. L’envelliment, la manca de rendabilitat de l’agricultura i de la ramaderia i la manca d’expectatives per a molts joves són motius que encara provoquen l’emigració des d’estes comarques.

Al mateix, temps, entre d’altres coses, també es va constatar la dificultat per a acostar a molts llocs les pretacions que requereix la vida moderna, i l’impacte ambiental que açò comporta: dur línies elèctriques, canonades d’aigua i per tant roturar o aplanar terrenys; construir carreteres… Per contra, estos llocs en els mesos d’estiu estan rebent un autèntic allau de turistes o ex residents, fet que comporta l’aparició de canvis importants en el mode de vida, com es va constatar pel públic.

D’altra banda, també es va analitzar el patrimoni cultural existent en estos llocs i la necessitat de salvaguardar determinats elements. Construccions de pedra en sec, molins, sènies, ermites, ponts, abancalaments, camins de muntanya o d’altres elements que a poc a poc van desapareixent, com a testimonis d’un món que se’n va anar amb ells i probablement ja mai més tornarà.

L’acte va contar amb la presència del catedràtic de geografia de la Universitat de València Joan Mateu; el secretari del Consell Valencià de Cultura, Jesús Huguet; i els dos autors del llibre “Pobles abandonats. Els paisatges de l’oblit”: José Manuel Almerich i Agustí Hernàndez.


Més informació: Agustí Hernàndez. Tel 606 06 36 32