9 d'octubre 2013

En esta data entranyable, els valencians recordem els nostres oritges, intentem albirar d'on venim, on estem i cap on anem... unes qüestions que equivalen a les preguntes fonamentals que, com homes i dones individuals, ens fem des de l'oritge de la humanitat.

Enguany celebrem el 775 aniversari del naixement del nostre poble, però saben que eixa és soles una xicoteta porció de la història col·lectiva dels habitants d’aquestes terres.

Els valencians sorgim dels pobles i cultures que ens han deixat la seua empremta, no soles a la nostra terra, sino  també als nostres gens.

Som el resultat d'una barreja meravellosa i rica, una barreja que ens ha conformat al llarg de milers d'anys i respon, d'alguna manera, a la pregunta de... per què som com som?

Este és també el moment que escollim per reconèixer les persones i els col·lectius del nostre poble que ens ajuden a millorar i a sentir l'orgull d'eixa identitat que tant necessitem.

En aquest modest acte, guardonarem i recordarem artistes que viuen i treballen a Alboraia  o que ho feren en el passat, les obres dels quals neixen de l'inspiració en la vida i el paisatge que col·lectivament creem i destruïm cada dia, eixe que canvia amb les estacions i les collites, que es transforma amb el desenvolupament del poble i de l’estil de vida que comporta cada època.

Els artistes passen pel tamís de la seua mirada de creadors la realitat que ens envolta i ens ajuden a vore, des d'una nova perspectiva, les conseqüències del nostre viure quotidià, per a bé o per a mal.

Però un veritable artista no es queda mai en allò individual ni en allò més local. Els artistes que homenatgem avui ens projecten cap al món, perquè el seu art es consciència de nosaltres, és identitat, car, és a sobre de tot, llenguatge universal.

Eixe coneixement íntim, que al temps ens fa oberts al món i al univers, ens ha de ser transmès  mitjançant la llavor constant dels educadors, mestres i pares que hi dediquen la vida.

Pràcticament tots hem d'assolir en un moment o altre de les nostres vides la tasca de pares o de mestres. Cal, doncs,  transmetre a la història col·lectiva  la nostra història individual, perquè d'eixa matèria està fet el veritable coneixement del nostre poble.

I sabem doncs, com és de fàcil fer oblidar interessadament una part  d'eixe coneixement, i que mantenir-lo intacte és imprescindible per “llaurar” junts un futur esperançador.  I “llaurar recte”, com diuen el llauradors de la nostra horta.

Avuí destaquem l'esforç d'eixos col·lectius de pares i mestres per fer realitat les paraules d'Estellés “no podràn res davant d'un poble unit, alegre i combatiu”.

Seguir sent un poble, amb el significat més ample de la paraula, és una responsabilitat de totes i tots, cap de nosaltres pot quedar-se al marge, ni podem deixar ningú soles, abandonat a la seua sort.

D'això s'ocupen col·lectius solidaris i integradors, joves i majors que fan una tasca de cohesió social importantíssima, que ho és encara més entre la joventut.

Perque de la joventut és el futur immediat, d'ella depèn el camí que recorrerem com a poble, els valors que preservarem i els que decidirem deixar de banda.

Pel col·lectiu que guardonarem avui han passat  ja  varies generacions de joves d'Alboraia i han après el valor de la convivència i el coneixement de l'entorn, l'empremta que cadascú de nosaltres individual i col.lectivament deixem a la natura,  i ens ha influït en la presa de consciència del poder que junts tenim per canviar les coses, com he dit abans,  per a bé o per a mal.

Darrere la pressa de consciència col·lectiva,  ha d’anar  la del poder de superació de les limitacions individuals, la confiança en un mateix per saber que si hi poses tot l’esforç, aconseguiràs el que te proposes. Eixe esperít necessari per al canvi i la millora queda palés en esportistes com el que distingim avui, el qual ens ofereix un exemple claríssim de que amb voluntat i treball podem superar els entrebancs i aconseguir les nostres fites.

Així doncs, he de destacar que aquestos son uns guardons molt especials per al poble d'Alboraia  perque simbolitzen la nostra essència com a poble i comuniquen alt i clar que

• Volem anar cap al futur amb seguretat i confiança, com a persones individuals i com a poble, sabent cóm som i cóm volem ser.
• manifestem que de cap manera i per cap raó ha de quedar-se  ningú al marge, abandonat a la vora del camí ...
• que volem fer eixe camí junts i amb una visió més global i humana dels problemes i de les solucions, sabent que nombroses decisions que prenim cada dia  tenen conseqüències molt més enllà de nosaltres, del nostre present i de la nostra terra.

Fa 775 anys que vam nèixer com a valencians i alboraiers. Com els que ens precediren, nosaltres també formem part del futur de les generacions de valencians i valencianes que ens succeiràn.

Es  responsabilitat de tots nosaltres, es la nostra  responsabilitat, que eixe futur siga esperançador.

Feliç 9 d’Octubre, feliç diada dels valencians!