Mostrando entradas con la etiqueta Memoria histórica. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Memoria histórica. Mostrar todas las entradas

viernes, 26 de octubre de 2012

Exposició fotogràfica: L’hort dels Vilar, imatges del nostre passat

El divendres 26 d’octubre a les 19,30h se inaugurà la exposició fotogràfica a la Casa del Comte Zanoguera titolada “L'hort dels Vilar, imatges del nostre passat”
Que estarà a la vostra disposició fins el 31 de novembre tots els dijous i divendres de 17:30 a 21:00h i dissabtes d’11:00h a 14:00h.

Vos copie les paraules de benvinguda i agraïmenet amb motiu de la inauguració
Bona vesprada.
Salutacions als membres de la família Vilar, als companys de la corporació, col·laboradors i patrocinadors, i  assistents
Benvinguts
Amb esta inauguració tinc la satisfacció de donar compliment, al conveni firmat per l’ajuntament d’Alboraia el 27 de novembre de l’any 2000 amb la família Vilar que, generosament, va fer donació del fons fotogràfic de José Vilar Martínez a l’Ajuntament d'Alboraia.
Aquest conveni significa molt per al nostre poble. És una importantíssima aportació al nostre patrimoni col·lectiu, un patrimoni històric i artístic que tenim l’honor de custodiar al l’arxiu de l’ajuntament, on, ,ja està a l’abast dels investigadors i de tots els  interessats, tal i com ens havíem compromès i que   per primera vegada,  xposem al públic.
Vuic expressar en nom de la corporació y del poble d'Alboraia  el nostre agraïment  a tots els membres de la família Vilar per fer-nos dipositaris del seu preadíssim llegat.
Una família amb la qual m’uneix una vella amistat mitjançant  Josele,  amb qui he compartit des de principis dels anys 80 diversos projectes i treballs del nostre àmbit professional comú ...
Aquesta exposició demostra que encara queda molt per escriure i comunicar sobre Alboraia a les noves generacions de manera que siguen coneixedores de la seua micro-història, eixa que construïm entre els habitants d’un poble amb la nostra vida quotidiana.
Cal tenir també un coneixement més íntim i arrelat dels nostres oritges,  eixe coneixement que explica de vegades millor que la història en majúscules quí som i per què som així,.per que al darrere d’eixos grans esdeveniments que arrepleguen  els llibres d’història, hi ha famílies com els Vilar, que aporten una part fonamental al coneixement de la veritable història d’un poble.
Eixa història també ha de ser comptada i soles ho podrem fer si entre tots i totes preservem la memòria dels seus protagonistes amb documents tan valuosos com aquestos.
Uns documents que per ser visuals ens aporten el valor afegit de transportar-nos amb facilitat quasi cent anys enrere
 per mostrar-nos com érem i com vivíem aleshores els alboraiers, els nostres més recents avantpassats.
Aquesta fascinant possibilitat  no s’hagés materialitzat sense la col.laboració dels patrocinadors als quals els reconeguem i agraím l'esforç i l'ajuda que ens han concedit per preparar aquest esdeveniment.
Però aquesta exposició no hagués segut possible sense el magnífic treball dut a terme per la comissària de l’exposició Maria José Aguilar i del seu equip de col·laboradors.
Ha estat un any de treball intens i me consta que molt il·lusionant fruït del qual es aquesta magnífica mostra. Una exposició feta amb més cura i estima que grans mitjos, però que ens farà gaudir i ens depararà més d’una sorpresa.
Enhorabona pel excel·lent treball, Maria José. sé que per a tu i el teu equip no han hagut hores, me sembla que has confós ta casa amb l’ajuntament per què estic segur que has estat més temps ací que amb la teua família.
Agraís molt tota eixa dedicació i entusiasme.
Felicite també a la família Vilar pel magnífic llegat històric-artístic que han sabut conservar  i els reitere el reconeixement en nom del poble d Alboraia
Moltíssimes gràcies
 

Leer Mas...

sábado, 6 de noviembre de 2010

Parlen les fosses del silensi. Presentació de l'informe arqueològic i forense

Doy publicidad al correo recibido de Matías Alonso:
Por fin, concluyeron todos los trabajos de exhumación en Benagéber, Albalat y la Pesquera.

El próximo LUNES, 8 DE NOVIEMBRE, vamos a presentar el informe final de los trabajos que han concluido con éxito pleno y la identificación de 17 víctimas.

Concluidos todos los trabajos tanto de campo como de laboratorio, ahora damos un primer paso importantísimo: poner en conocimiento público la atrocidad que contenían esas fosas. Tanto Benagéber como Albalat han generado un informe forense que sirve de prueba acusatoria ante cualquier tribunal.

Al acto, que se ceebrará en el Aula Magna de la Universitat de Valencia a las 19.30 h., asistirán los familiares que por primera vez en nuestra Comunitat van a recibir los restos tan largamente buscados.

Intervendrán Adolfo Pastor, responsable de la Oficina de Desaparecidos de La Gavilla Verde, promotores de las exhumaciones que han contado con la colaboración del Grupo para la Recuperación de la Memoria de la Fundació Societat i Progrés, coordinado por Matías Alonso, y cuyos trabajos de campo y de laboratorio, genética, etc. ha llevado a cabo el Grupo PALEOLAB, coordinado por Manuel Polo, a cargo de quien correrá la explicación de un informe demoledor. Finalmente, intervendrá Pedro Peinado, presidente de La Gavilla Verde, promotor y verdadero origen de estas exhumaciones
Te rogamos la mayor difusión posible del cartel y del acto. Es la primera vez que la Comunitat Valenciana contempla cara a cara una parte tenebrosa de su pasado; ese es el espíritu del cartel, impactar las conciencias, mover para conocer.

Te esperamos

Un abrazo

Matías Alonso 
matiasalonsoblasco@hotmail.com


.

Leer Mas...

domingo, 11 de abril de 2010

Todos contra el proceso a Garzón

Para perseguir al juez Garzón han apelado a la “Ley de Amnistía de 1977”.

Garzón es el único juez que ha intentado investigar sobre las víctimas y desaparecidos debidas a las atrocidades cometidas por Franco.

Esto es increible, nadie puede ser juzgado por intentar esclarecer la verdad, y reparar las injusticias cometidas a estas víctimas de crímenes internacionales.

Las normas internacionales de derechos humanos dicen claramente que el crimen de desaparición forzada NO prescribe y entorpecer su investigación es un delito.

Según dice The Economist, "Franco debe de estar partiéndose de risa en su tumba"

POR LA VERDADERA JUSTICIA, MOVAMOS EL PAIS EN APOYO AL JUEZ GARZON

Leer Mas...

viernes, 2 de abril de 2010

ADHESIÓ A LA PLATAFORMA PER LA TRANSPARÈNCIA I LA PLURALITAT EN CANAL 9

ACICOM I ALTRES MOLTES ASSOCIACIONS S'ADHEREIXEN A LA PLATAFORMA PER LA TRANSPARPÈNCIA I LA PLURALITAT EN CANAL 9

Les persones associades a l'ACICOM s'adhereixen a la Plataforma a títol individual i com Associació Ciutadania i Comunicació.

Cal que el dissabte, dia 17 d'abril, a les 18h, la Pl. de la Mare de Deu de València estiga de gom a gom.

Milers de valencianes i valencians desconnecten de Canal 9; però Ja en tenim prou, no més abusos.

VINE I CONVOCA, a les teues mans està rebutjar la política de comunicació del PP

En la Roda de premsa de la presentació de la convocatòria celebrada el passat dimarts, dia 30 de març a la Societat Coral El Micalet, van acudir 4 persones associades: Carme Molina, Pasqual Martin, Isabel Morant i Yolanda Verdú, junt a representants de la plataforma, els sindicats de RTVV, Román de la Calle i altres persones adherides a esta reivindicació de la ciutadania.

Leer Mas...

domingo, 28 de febrero de 2010

Antiguos Alumnos del Colegio Pio XII de Valencia

El pasado viernes 29 de Enero participé en la I Reunión Anual de Antiguos Alumnos del Colegio Pio XII, que, con motivo de la celebración del 125 aniversario de la fundación del colegio, se celebró en su salón de actos.
Tuve el honor de tomar la palabra y dar la bienvenida a los antiguos alumnos que acudieron a la celebración.
La verdad es que el acto tuvo muy buena acogida ya que el salón de actos estaba a rebosar.
Me hizo ilusión poder dirigirme a los asistentes para contar una serie de anécdotas y recuerdos que todavía conservo.
Mis primeras palabras las tomé de la canción de Marisol que debió de estar e las 40 principales de aquella época:
“Adios al colegio adios,…
Yo prometo en juramento que siempre en mi pensamiento tu imagen he de llevar.”
Como así ha sido.
Las sotanas, El cura obrero, Don Moisés, los lobatos, las clases de “Formación del Espíritu Nacional”, La observación de la naturaleza, los profesores de matemáticas, el traslado al nuevo edificio, El laboratorio de Ciencias naturales, el microscopio, la primera sentada, la primera protesta gráfica, el local de juegos para los mayores, el primer concierto en el salón de actos, y otras muchos recuerdos que nos hicieron pasar un rato muy agradable.

Agradezco a Carolina la invitación y la oportunidad de evocar estos recuerdos y espero poder compartir en otra ocasión una velada como ésta.

Ahí va una foto del curso 1964/65, con los nombres de los que me acuerdo:


De izquierda a derecha:
Alfaro, Añón, Gomis, Baset,?, Ricardo Carbonell, Linares, E. Cerezo, Peris, Jordá, Tamarit, Guijarro, ?, Lahuerta, Ripoll, Luján, Torregrosa, Cerezo, Martín, Romero, Sancho, Nuñez, Fuster, yo, Devis, ?, ?, ?.


Leer Mas...

martes, 26 de enero de 2010

Día Internacional en memoria de las víctimas del Holocausto

Día Internacional en memoria de las víctimas del Holocausto

El 1º de noviembre de 2005, la Asamblea General de las Naciones Unidas aprobó la resolución 60/7 en la que designó la fecha del 27 de enero Día Internacional de Conmemoración anual en memoria de las víctimas del Holocausto.

Tras la aprobación de la resolución, el Secretario General de las Naciones Unidas describió este día especial como "un importante recordatorio de las enseñanzas universales del Holocausto, atrocidad sin igual que no podemos simplemente relegar al pasado y olvidar".

Los horrores de la segunda guerra mundial dieron lugar a la creación de las Naciones Unidas. El respeto de los derechos humanos de todos, sin hacer distinción por motivos de raza, sexo, idioma o religión, es uno de los mandatos fundamentales previstos en su Carta. Al inaugurar el Museo de la Historia del Holocausto en Yad Vashem (Israel) en marzo de 2005, el Secretario General de las Naciones Unidas, Kofi Annan, recordó que "la repulsa al genocidio, al asesinato sistemático de seis millones de judíos y millones de otras personas fue también uno de los factores que promovieron la Declaración Universal de Derechos Humanos".

El Secretario General agregó que "las Naciones Unidas tienen la responsabilidad sagrada de combatir el odio y la intolerancia. Si las Naciones Unidas no están a la vanguardia de la lucha contra el antisemitismo y otras formas de racismo, niegan su historia y socavan su futuro ".

El 27 de enero fue elegido para conmemorar el Día Internacional de Recordación del Holocausto porque en esa fecha, en 1945, el ejército soviético liberó el mayor campo de exterminio nazi, en Auschwitz-Birkenau (Polonia). Varios países conmemoran ya este día para recordar a las víctimas del Holocausto.


Homenaje


Leer Mas...

lunes, 30 de noviembre de 2009

La derrota. La fi de la guerra civil 70 anys després


L'1 d’abril de 2009 s'han acomplit els 70 anys de la fi de la guerra civil, en la qual la República, que encarnava els ideals de democràcia i llibertat, fou derrotada per l'exèrcit de Franco, amb el suport de l'Alemanya nazi i de la Itàlia feixista. L'exposició sobre “La derrota” vol fer memòria històrica de l'efemèride, recollint els esdeveniments més significatius i les conseqüències més doloroses que per al País Valencià va implicar. Els darrers mesos de la guerra la població civil va haver de patir els bombardeigs continuats per part de l'aviació franquista, mentre s'aguditzaven els problemes de la subsistència. L'ocupació militar per l'exèrcit franquista, la imposició de la nova parafernàlia feixista, el drama del port d'Alacant, els camps de concentració, els consells de guerra i els escamots d'execució, l'exili... varen definir una nova situació històrica, que va condicionar el nostre futur durant els següents quaranta anys.
INAUGURACIÓ: DIJOUS 3 DE DESEMBRE, a les 20.30h
FINS EL 21 de FEBRER DE 2010
Font:
Octubre Centre de Cultura Contemporània

Tota la Informació

Leer Mas...

lunes, 16 de noviembre de 2009

Científicos del exilio 1939-2009

Exposición: Científicos del exilio 1939-2009
Fechas: del 5 de noviembre de 2009 al 7 de marzo de 2010
Lugar: Sala Lluís Alcanys - Palau Cerveró. Valencia
Esta exposición recuerda a todos los científicos españoles que se vieron obligados a abandonar nuestro país al acabar la Guerra Civil. La represión franquista obligó a numerosos intelectuales a exiliarse, produciendose una masiva fuga de cerebros.

Foto: Albert Einstein en Terrassa. 24 feb. 1923. Archivo General de la Administración

Según investigaciones recientes, al acabar el conflicto, más de 270.000 presos abarrotaban las cárceles españolas. Cerca de 500.000 ciudadanos republicanos pasaron por campos de concentración. El drama y la fractura social tuvo consecuencias dramáticas para la vida personal y social de España. El exilio, la prisión y la inhabilitación de médicos, farmacéuticos y científicos significó una tremenda sangría para la sociedad española. La élite intelectual y profesional del país se exilió mayoritariamente tras la Guerra y la nómina de científicos en el exilio representa al núcleo dirigente de la ciencia española.
La generación de científicos que se vio abocada al exilio compartía un ideal de modernización y unos referentes biográficos comunes. Su principal destino fue México y Francia, pero también Venezuela

Leer Mas...

sábado, 26 de septiembre de 2009

El Ejército de Estados Unidos recuerda a los españoles fallecidos en el accidente de aviación del Yakolev 42

El Ejército de Estados Unidos colocó en la base aérea de Manás, en Afganistán, una placa que recuerda a los 63 militares españoles fallecidos en el accidente de aviación del Yakolev 42, entre ellos, Francisco Cardona Gil, de Alboraia.
“En memoria de nuestros camaradas españoles caídos. Nunca seréis olvidados”:

“Sabemos que detrás de cada una de las desafortunadas pérdidas descansan los corazones, almas y mentes de los valientes hombres que amaban y creían sin cuestiones en su país. Para ellos, enviamos nuestro amor. Vayan con Dios”.

Fuente:
El Confidencial Digital



Este es el mensaje de responso –traducido del inglés- que figura en la placa que Estados Unidos colocó en su base aérea de Gancí, en la provincia de Manás (Afganistán).
En la placa, de mármol, figuran los nombres de 10 de los oficiales que regresaban a España en aquel fatídico viaje del Yakolev 42: David Gil Fresnillo, José Pazos Vidal, Eduardo Rodríguez Alonso, Francisco Moro Aller, Pedro Rodríguez Álvarez, José Sencianes López (hermano de Miguel Ángel, actual presidente de la asociación de víctimas), José Moreno Murcia, Francisco Cardona Gil, Miguel Calvo Puentes, “así como otros 53 camaradas que fallecieron ese día”.
La dedicatoria termina con la firma de los propios soldados de la coalición internacional desplegada en Afganistán: “Nunca seréis olvidados. Vuestros hermanos y hermanas de la Coalición”.

Leer Mas...

martes, 28 de abril de 2009

Memoria Histórica, Homenaje

El pasado 18 de abril, en un acto sencillo en el antiguo cementerio de Cañete de las Torres (Córdoba), descubrimos este monolito en homenaje a siete cañeteros, entre ellos, mi tio, Salvador Chavarría.
Fue un momento emocionante, los oradores hicieron un acto de justicia recordando las circunstancias de intolerancia y odio que llegaron a provocar esta barbarie.
En los discursos recalcaron el propósito y el objetivo de que este monumento supone un reconocimiento a todos los que lucharon y murieron en aquella guerra sin sentido.

En lo que a mi respecta durante el acto tuve un recuerdo para todos aquellos que no han podido estar presentes en este homenaje, en particular para mi padre. Ya fallecido.
¡Lo que le hubiese gustado presenciar este homenaje a su hermano!
Este homenaje tardó demasiado.
Demasiados años para hacer justicia.

Oradores:
Manuel Cortés, Promotor del homenaje


Los familiares descubriendo la placa



A la memoria de todos aquellos
a los que le arrebataron la vida por
defender la libertad y la democracia
Miguel Saco Herrera
Manuel Cortés Pérez
Ceferino Alonso Luque
Salvador Chavarría Martínez
Alfonso Zurita Ruiz
Francisco Córdoba Uclés
Francisco Pamos Susín

Los escudos corresponden a:
Ayuntamiento de Cañete de las Torres
Foro ciudadano por la recuperación de la MEMORIA HISTÓRICA de ANDALUCÍA


Los "Chavarria" entorno al monolito


No se trata de abrir ninguna herida, sino todo lo contrario, se trata de cerrar para siempre las heridas que fruto de la intolerancia y la falta de libertades, todavía puedan quedar abiertas.
Alguien ya lo dijo, el pueblo que olvida su historia está condenado a repetirla, y lo que sufrió nuestra gente, no se pude repetir NUNCA.


Diario de Córdoba. Monolito para víctimas de la Guerra Civil

Leer Mas...

sábado, 28 de marzo de 2009

En els 70 anys de la repressió franquista

HOMENATGE A LES VÍCTIMES DEL FRANQUISME SOTERRADES A LES FOSSES COMUNES DEL CEMENTERI DE VALÈNCIA

En els 70 anys de la repressió franquista

Setenta años de la victoria de Franco. JULIÁN CASANOVA El Pais. 29/03/2009

Adhesions: forumperlamemoria@nodo50.org




Enguany fa 70 anys de l’entrada de les tropes franquistes a València i de l’inici d’una repressió que va durar anys. Aquesta repressió brutal va provocar molts milers de víctimes directes (assassinats, torturats, repressaliats, exiliats...), així com indirectes en els familiars (empobriment, fam, malalties, morts, marginació social...). Va ser una repressió tan extensa, en el nombre d’afectats i en el temps de durada, que els seus efectes arriben fins als nostres dies.

Però el més dolorós és que les víctimes i els seus familiars, encara ara, 70 anys després, continuen esperant veritat, justícia i reparació integral. De manera que la ferida seguirà oberta mentre no s’aconseguisca aquesta triple reivindicació.

És precisament per això que les organitzacions sotasignants reclamem el reconeixement legal de la mort de les víctimes del franquisme, les quals, encara avui, no estan oficialment inscrites com a difuntes. I exigim la preservació i dignificació de les fosses comunes del Cementeri General de València, com un espai de memòria d’aquella repressió. Perquè el reconeixement legal és el primer pas necessari per al complet coneixement de la tragèdia. I perquè el lloc on són soterrades milers d’aquelles víctimes ha de ser un recordatori permanent d’uns fets que no podem oblidar.

Aquest homenatge és una mostra de la decidida voluntat que tenim de saber la veritat, de fer justícia i d’aconseguir la reparació de totes i cadascuna de les víctimes de la repressió feixista, dels milers i milers de persones que lluitaren pel progrés i la llibertat.

És per això que convoquem totes les persones i organitzacions demòcrates, el diumenge 19 d’abril de 2009, a les 12 hores, al Cementeri General de València.
--------------------------------------------------------------------------------------
En los 70 años de la represión franquista

Este año se cumple el 70 aniversario de la entrada de las tropas franquistas en Valencia y del inicio de una represión que duró años. Esta represión brutal provocó muchos miles de víctimas directas (asesinatos, torturados, represaliados , exiliados...), así como indirectas en los familiares (empobrecimiento, hambre, enfermedades, muertos, marginación social...). Fue una represión tan extensa, en el número de afectados y en el tiempo de duración, que sus efectos llegan hasta los nuestros días.

Pero lo más doloroso es que las víctimas y sus familiares, aún ahora, 70 años después, continúan esperando verdad, justicia y reparación integral. De manera que la herida seguirá abierta mientras no se consiga esta triple reivindicación.

Es precisamente por eso que las organizaciones abajo firmantes reclamamos el reconocimiento legal de la muerte de las víctimas del franquismo, las cuales, aún hoy, no están oficialmente inscritas como difuntas. Y exigimos la preservación y dignificación de las fosas comunes del Cementerio General de Valencia, como un espacio de memoria de aquella represión. Porque el reconocimiento legal es el primer paso necesario para el completo conocimiento de la tragedia. Y porque el lugar donde están enterradas miles de aquellas víctimas debe ser un recordatorio permanente de unos hechos que no podemos olvidar.

Este homenaje es una muestra de la decidida voluntad que tenemos de saber la verdad, de hacer justicia y de conseguir la reparación de todas y cada una de las víctimas de la represión fascista, de los millares y miles de personas que lucharon por el progreso y la libertad.

Es por eso que convocamos a todas las personas y organizaciones demócratas, el domingo 19 de abril de 2009, a las 12 horas, en el Cementerio General de Valencia.


ENTITATS SIGNANTS: Fòrum per la Memòria del País Valencià, Acció Cultural del País Valencià, Centre Social Terra, Societat Coral El Micalet, Esquerra Anticapitalista, SODEPAU PV, PSAN, Alerta Solidaria, Maulets, Comissió de la Dignitat, Intersindical Valenciana, Coordinadora Antifeixista Intercomarcal, Toni Pastor Borràs, Alfons Llorenç, Bloc de Progrès Jaume I, Entrepobles, CAT, Amics de Josep Sunyol

Leer Mas...

miércoles, 25 de marzo de 2009

Apología del fascismo en la diputación de Fabra

El Grup per la Memòria Històrica de Castelló califica de "apología fascista" la publicación por la Diputació de Castelló del libro España, sueño imposible, del fallecido coronel José Luis Lapeña en el que se defiende el régimen de Franco a la par que niega que la sublevación militar de 1936 fuera un golpe de Estado.
Además de recordar que puede constituir un hecho delictivo, de acuerdo al Código Penal, algo en lo que coinciden con Iniciativa, piden la "inmediata retirada del libro". Una retirada que exigió ayer, sin éxito, el secretario del PSPV y diputado, Francesc Colomer, en la comisión de Cultura provincial.
El colectivo defensor de la memoria histórica recuerda que la edición del libro "podría ser constitutivo de un delito de apología o enaltecimiento del terrorismo, según el artículo 578 del Código Penal, o de apología del genocidio referente a la difusión de doctrinas que nieguen o justifiquen los delitos de genocidio o pretendan la rehabilitación de regímenes o instituciones que amparan políticas generadoras de los mismos".
El Grup añade que texto de Lapeña, del que se han editado mil ejemplares, es "académicamente insostenible y un caso de apología franquista".
Costa no lo ha leído. Mientras, el secretario regional del PP, Ricardo Costa, mantuvo que compartía la opinión del vicepresidente de Cultura, Miguel Ángel Mulet, quien se parapetó en el respeto a la libertad de expresión para mantener el libro.
Costa dijo que "me remito a las informaciones que dio el diputado provincial de Cultura". Eso sí, tras matizar, que "no he leído el libro y no tengo tomada una opinión".

Fuente: Ramón Pardo, Castelló

Está visto, los que más se aprovecha de la democracia son los antidemócratas.

Más información:

El mundo (22-03-2009): La Diputación de Castellón edita un libro que 'hace apología del franquismo'
¿Cuando será delito la apología del fascismo franquista?
Iniciativa denuncia un libro de la Diputación que "hace apología del franquismo"
El PSPV presenta una moción para que Franco deje de ser alcalde honorario de Valencia

Leer Mas...

viernes, 3 de octubre de 2008

EL TRIBUNAL EUROPEU DE DRETS HUMANS HA REBUTJAT LA REVISIÓ DE LA SENTÈNCIA DICTADA EN 1.941 PER UN CONSELL DE GUERRA SUMARÍSSIM AMB CONDEMNES A MORT

EL TRIBUNAL EUROPEU DE DRETS HUMANS HA REBUTJAT LA REVISIÓ DE LA SENTÈNCIA DICTADA EN 1.941 PER UN CONSELL DE GUERRA SUMARÍSSIM QUE VA CONDEMNAR MORT I VA EXECUTAR ÁGUEDA CAMPOS BARRACHINA I AMANDO MUÑIZ VERDAYES.
La revisió havia estat interposada per Vicente Muñiz Campos, fill d'Águeda i d'Amant, després d’haver passat per la Sala Militar del Tribunal Suprem i pel Tribunal Constitucional. Segons pareix argumenten que els fets de la demanda no afecten el fill del matrimoni afusellat, sinó únicament els seus pares.
El Tribunal, inclús contradiu a la Llei de Justícia Militar espanyola mateix, que sí que reconeix el dret a demanar la revisió de tal sentència condemnatòria. Ara Vicente, no pot presentar cap al·legació i el Tribunal ni tan sols està obligat a contestar-li.Vicente Muñiz havia interposat anteriorment el Recurs d'Empara en el Tribunal Constitucional, que l’ havia denegat argumentant que s’“havien esgotat tant el termini per a interposar el recurs com els efectes de la sentència ja que aquesta es va executar el 1.941”.
I això a pesar de reconéixer que la sentència, que va ser dictada pel Consell de Guerra Permanent de València el 19 de febrer de 1941, “tant per la condemna que imposa com pel procediment en què va ser dictada, és clarament incompatible amb les garanties que consagra la Constitució” i que no efectua l'enjudiciament de la sentència per no tenir la Constitució eficàcia retroactiva.Ja abans la Sala Militar del Tribunal Suprem havia rebutjat la revisió i anul·lació de la sentència al·legant que se subjectava a una “rigorosa exigència tecnicojurídica”, i afirmava que la Constitució “no pot alterar els fets que com a provats es van recollir en infinitat d'òrgans jurisdiccionals en aplicació d'un dret que estava en vigor quan es van produir amb subjecció al procediment que en aquell moment l'ordenament jurídic tenia establert”.
És a dir, que el Tribunal Suprem no va tenir cap problema per a donar legalitat a totes les execucions de demòcrates dictades pels tribunals creats pel colp militar contra el govern legítim de la República, i a admetre com a “òrgans jurisdiccionals” els Consells de Guerra, com si foren producte d'un ordenament jurídic dotat de legitimitat i legalitat democràtica, i al no haver estat anul·lats tampoc aquests judicis per la Llei de la Memòria recentment aprovada, ens trobem, a pesar dels més de 70 anys transcorreguts, que a les víctimes dels processos militars franquistes se'ls nega la tutela judicial dels seus drets, tant per la jurisdicció espanyola com per l'europea .
La lluita de Vicente Muñiz Campos per la rehabilitació moral i jurídica dels seus pares i per la nul·litat del judici que els va condemnar mort i els va executar, ve de lluny. Durant anys va anar d'organisme en organisme, d'autoritat en autoritat recopilant dades sobre el judici i l'afusellament dels seus pares, Amando Muñiz i Águeda Campos, de 30 i 29 anys.
Prompte va saber que havien estat condemnats a mort per l'assassinat de tres dones en un judici ple d'irregularitats, en situació total d'indefensió, sense testimonis dels fets, sense els cadàvers de les suposades assassinades, sense els seus noms, sense ni tan sols una prova, sense saber-se ni quan ni on s'havien realitzat els suposats assassinats i sense respectar-se ni de bon tros el principi de presumpció d'innocència, de manera que serví de poc que ells ho negaren una vegada i una altra.
La prova estimada pel Consell de Guerra com concloent, va ser la declaració d'un falangista que havia “sentit” en una ocasió que Águeda va dirque havia matat tres dones.La realitat, clar està, va ser una altra. Van ser condemnats a mort i assassinats per ser republicans, per ser del POUM i de la CNT, per donar suport a la legalitat vigent, és a dir, el govern legítim de la República constituït després d'unes eleccions lliures i democràtiques. Van ser víctimes de l'extermini polític del franquisme i van ser afusellats el 5 d'abril de 1.941 a Paterna (València).
Per a la democràcia espanyola, i ara per a l'europea, és una vergonya mantenir la validesa formal de les condemnes imposades pel terror de la dictadura franquista i postergar una vegada i una altra el qüestionament de les seues mesures repressives. Esta situació només admet que l'Estat assumisca el deure institucional d'adoptar les mesures jurídiques necessàries per a declarar d'ofici la nul·litat dels processos mitjançant els quals es va consagrar la repressió del franquisme. Es repararà algun dia l'immens dany causat als qui van patir el terror del franquisme?

Font: FÒRUM PER LA MEMÒRIA DEL PAÍS VALENCIÀ

Leer Mas...

sábado, 7 de junio de 2008

El genocidi franquista a València. Les fosses silenciades del cementeri

PRESENTACIÓ DEL LIBRE I DEL DOCUMENTAL:

“El genocidi franquista a València. Les fosses silenciades del cementiri”


HI INTERVINDRAN:
- Mercè Teodoro Peris, advocada del Fòrum per la Memòria del País Valencià
- Núria Cadenes, escriptora, periodista i autora del pròleg
- Empar Salvador, coordinadora del projecte i presidenta del Fòrum per la Memòria del País Valencià.

LLOC:
- Centre OCTUBRE
C/. Sant Ferran, 12
46001 VALÈNCIA
DIA: dimecres, 11 de juny a les 19,30 hores

TEXT CONTRAPORTADA

Aquest llibre és un document històric de gran vàlua que demostra el genocidi silenciat fins avui de milers de persones de la zona republicana durant el període comprès entre la caiguda de València, l'any 1939 (el final de la guerra civil), i l'any 1945.

Durant l'any 2005, el Fòrum per la Memòria del País Valencià va descobrir les fosses del Cementiri de València i els llibres de Registre d'Enterraments que en confirmen la seva existència. Amb la publicació dels noms de més de 25.000 persones i dades com la seva edat i causa de mort, amb una transcripció fidedigna de l'original, es contribueix al coneixement de l'existència d'aquesta població desapareguda i a la seva imprescindible reparació històrica.

L'abril de 1939 la ciutat de València va ser ocupada. L'exèrcit franquista va detenir i empresonar milers de persones, tantes que van haver de fer servir com a presons el convent de Santa Clara, el monestir de San Miguel de los Reyes, el monestir de Santa María del Puig, edificis públics, i fins i tot la plaça de toros. Després dels primers afusellaments caòtics, alguns enmig del carrer, van començar a afusellar la gent que era a les presons. A més, molts d'aquells que no van ser ajusticiats van morir per les terribles condicions del seu confinament i per les malalties relacionades amb la misèria i les pèssimes condicions de vida. Però tal va ser l'ambient de terror que es va crear, pànic a l'execució o a la presó i les seves tortures, que varen passar més de 60 anys fins que algú va tenir el valor d'investigar la matança sistemàtica que s'havia dut a terme des de l'any 1939 fins als anys cinquanta a València.

No se sap, ni probablement no arribi mai a saber-se, la magnitud de la repressió a aquesta ciutat, i a tot l'Estat. Espanya sencera es va omplir de fosses comunes, moltes encara sense localitzar.

Aquest llibre és tan sols una de les moltes i llargues investigacions que poden fer-se i que s'han de fer.

Desenterrant aquesta macabra història oblidada i donant a conèixer el passat, desit-gem contribuir perquè no torni a succeir en el futur.

PROJECTE SUBVENCIONAT PEL MINISTERI DE LA PRESIDÈNCIA DEL GOVERN.
ORGANITZA: Acció Cultural del País Valencià.

Leer Mas...

lunes, 21 de abril de 2008

ACTO DE DESAGRAVIO Y EN MEMORIA DE LAS VÍCTIMAS DEL FRANQUISMO ENTERRADAS EN LAS FOSAS COMUNES DEL CEMENTERIO DE VALENCIA

El domingo 20 de abril, en el cementerio de Valencia

AL ACTO ASISTIERON MAS DE 1.500 PERSONAS QUE LLENARON DE NOMBRES Y DE FLORES LAS VALLAS DE LA FOSA. GALERÍA FOTOGRÁFICA

ACTO DE DESAGRAVIO Y EN MEMORIA DE LAS VÍCTIMAS DEL FRANQUISMO ENTERRADAS EN LAS FOSAS COMUNES DEL CEMENTERIO DE VALENCIA

Fotos, artículos y crónica del acto de ayer (domingo 20 de abril) en memoria de las víctimas del franquismo enterradas en las fosas de Valencia.

Leer Mas...

jueves, 17 de abril de 2008

Brigadistes: L'arxiu fotogràfic del General Walter

Brigadistes: L'arxiu fotogràfic del General Walter
Del 17 d'abril al 18 de maig de 2008
Sala Martínez Guerricabeitia - La Nau
Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 13.30 hores i de 16 a 20 hores. Diumenge i festius de 10 a 14 hores. ENTRADA LLIURE

Durant els anys 30, mentre avançava implacablement la maquinària de la gran dreta europea (Mussolini a Itàlia, Hitler a Alemanya, Dollfuss a Àustria, dictadures a Portugal i Hongria...), Espanya s’espolsava la dictadura de Primo de Rivera i proclamava la República. Cinc anys més tard, en les eleccions de febrer de 1936, triomfava la coalició del Front Popular, formada per les esquerres, els anarquistes i membres de tots els moviments democràtics.

Més informació....

Leer Mas...

miércoles, 9 de abril de 2008

ACTE DE DESGREUGE I MEMÒRIA PER A LES VÍCTIMES DEL FRANQUISME SOTERRADES A LES FOSSES COMUNES DEL CEMENTERI DE VALÈNCIA

Justícia, Veritat i Reparació

Les organitzacions sotasignades, davant de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de València, que permet que l'Ajuntament destruesca la fossa comuna de la Secció 7a Dreta (en la qual foren soterrades milers de víctimes del franquisme) mitjançant la construcció al seu damunt de 1.030 nínxols, i davant també de la construcció del "macrosantuari" de l'arquebisbat per tal de poder retre homenatge permanent a les "víctimes innocents de la Santa Cruzada", en terreny públic donat pel mateix ajuntament que no ha realitzat mai res per a honrar i homenatjar les víctimes de la repressió franquista, nosaltres, organitzacions i ciutadans i ciutadanes demòcrates,
ENTENEM que aquests fets són una discriminació intolerable i un greu afront a les víctimes del franquisme, a les seues famílies i a la societat democràtica en general, per la qual cosa fem una crida a totes les persones que se senten demòcrates a acudir al cementeri per a l'acte de desgreuge que s'hi celebrarà el 20 D'ABRIL, DIUMENGE, A LES 12 HORES, per tal d'honrar les víctimes, dir-ne els noms i continuar exigint que l'ajuntament de la nostra ciutat senyalitze els fossars i respecte les persones que hi ha soterrades.

Aquest és un acte més necessari que mai per a continuar exigint Justícia, Veritat i Reparació.

Fòrum per la memòria. Pais Valencià

Adhesions: forumperlamemoria@nodo50.org
--------------------------------------------------

ENTITATS SIGNANTS: Fòrum per la Memòria del País Valencià, Acciò Cultural del País Valencià, Bloc d'Estudiants Agermanats, ENTREPOBLES, Intersindical Valenciana, Espai Alternatiu, Ferrán Suay i Lerma, CNT/AIT de Sagunt, SODEPAU PV, Coordinadora Antifeixista Intercomarcal, Plataforma de Ciutadans per laRepública, PCE (m-l), Comissió de la Dignitat, Jordi Ballester, Barriodelcarmen.net, Plataforma Republicana de Catalunya, Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya, Grup de Recuperació de la Memòria del segle XX de Benassal, Col·lectiu a Les Trinxeres, Ricard Colom-Ortiz, Juan Hernández Jover, Tots els Noms, Izquierda Republicana, Acció Antifeixista de València, Laia Climent Raga, Societat Valenciana de Psicología, PCPV, Rafael Xambó, EUPV, Joventut de Lorenç del Penedés, Alfons Llorenç, Agrupació Ciutadana Arc Iris de Simat de la Valldigna. Col·lectiu Feminista Victoria Sau, José Manuel Rambla, Societat Coral El Micalet, PSAN, Iniciativa per Catalunya Verds de Sant Feliu de Guíxols, Valencia Solidaria, Toni Pastor Borrás, Jordi Alonso del Amo, Coordinadora del País Valencià per la República, Grup per la Pau i el Desarmament, Xavier Solà Subirana, Associaó Memòria de Mallorca, Dones de Xirivella en Acció, Leonor Gil de Ramales Iranzo, PCPV-PV

Leer Mas...