En esta data entranyable, els valencians recordem
els nostres oritges, intentem albirar d'on venim, on estem i cap on anem...
unes qüestions que equivalen a les preguntes fonamentals que, com homes i dones
individuals, ens fem des de l'oritge de la humanitat.
Enguany celebrem el 775 aniversari del naixement
del nostre poble, però saben que eixa és soles una xicoteta porció de la
història col·lectiva dels habitants d’aquestes terres.
Els valencians sorgim dels pobles i cultures que
ens han deixat la seua empremta, no soles a la nostra terra, sino també als nostres gens.
Som el resultat d'una barreja meravellosa i rica,
una barreja que ens ha conformat al llarg de milers d'anys i respon, d'alguna
manera, a la pregunta de... per què som com som?
Este és també el moment que escollim per reconèixer les persones i els col·lectius
del nostre poble que ens ajuden a millorar i a sentir l'orgull d'eixa
identitat que tant necessitem.
En aquest modest acte, guardonarem i recordarem artistes
que viuen i treballen a Alboraia o que
ho feren en el passat, les obres dels quals neixen de l'inspiració en la
vida i el paisatge que col·lectivament creem i destruïm cada dia, eixe que
canvia amb les estacions i les collites, que es transforma amb el desenvolupament
del poble i de l’estil de vida que comporta cada època.
Els artistes passen pel tamís de la seua mirada
de creadors la realitat que ens envolta i ens ajuden a vore, des d'una nova
perspectiva, les conseqüències del nostre viure quotidià, per a bé o per a mal.
Però un veritable artista no es queda mai en allò individual
ni en allò més local. Els artistes que homenatgem avui ens projecten cap al
món, perquè el seu art es consciència de nosaltres, és identitat, car, és
a sobre de tot, llenguatge universal.
Eixe coneixement íntim, que al temps ens fa oberts
al món i al univers, ens ha de ser transmès
mitjançant la llavor constant dels educadors, mestres i pares que hi
dediquen la vida.
Pràcticament tots hem d'assolir en un moment o
altre de les nostres vides la tasca de pares o de mestres. Cal, doncs, transmetre a la història col·lectiva la nostra història individual, perquè d'eixa
matèria està fet el veritable coneixement del nostre poble.
I sabem doncs, com és de fàcil fer oblidar
interessadament una part d'eixe
coneixement, i que mantenir-lo intacte és imprescindible per “llaurar”
junts un futur esperançador. I “llaurar
recte”, com diuen el llauradors de la nostra horta.
Avuí destaquem l'esforç d'eixos col·lectius de
pares i mestres per fer realitat les paraules d'Estellés “no podràn res
davant d'un poble unit, alegre i combatiu”.
Seguir sent un poble, amb el significat més
ample de la paraula, és una responsabilitat de totes i tots, cap de
nosaltres pot quedar-se al marge, ni podem deixar ningú soles, abandonat a
la seua sort.
D'això s'ocupen col·lectius solidaris i
integradors, joves i majors que fan una tasca de cohesió social importantíssima,
que ho és encara més entre la joventut.
Perque de la joventut és el futur immediat, d'ella
depèn el camí que recorrerem com a poble, els valors que preservarem i els
que decidirem deixar de banda.
Pel col·lectiu que guardonarem avui han
passat ja varies generacions de joves d'Alboraia i han
après el valor de la convivència i el coneixement de l'entorn, l'empremta que
cadascú de nosaltres individual i col.lectivament deixem a la natura, i ens ha influït en la presa de consciència del
poder que junts tenim per canviar les coses, com he dit abans, per a bé o per a mal.
Darrere la pressa de consciència col·lectiva, ha d’anar
la del poder de superació de les limitacions individuals, la
confiança en un mateix per saber que si hi poses tot l’esforç, aconseguiràs el
que te proposes. Eixe esperít necessari per al canvi i la millora queda
palés en esportistes com el que distingim avui, el qual ens ofereix un exemple
claríssim de que amb voluntat i treball podem superar els entrebancs i
aconseguir les nostres fites.
Així doncs, he de destacar que aquestos son uns
guardons molt especials per al poble d'Alboraia perque simbolitzen la nostra essència com a
poble i comuniquen alt i clar que
- Volem
anar cap al futur amb seguretat i confiança, com a persones
individuals i com a poble, sabent cóm som i cóm volem ser.
- manifestem
que de cap manera i per cap raó ha de quedar-se ningú al marge, abandonat a la
vora del camí ...
- que
volem fer eixe camí junts i amb una visió més global i humana dels
problemes i de les solucions, sabent que nombroses decisions que prenim
cada dia tenen conseqüències
molt més enllà de nosaltres, del nostre present i de la nostra terra.
Fa 775 anys que vam nèixer com a valencians i
alboraiers. Com els que ens precediren, nosaltres també formem part del
futur de les generacions de valencians i valencianes que ens succeiràn.
Es
responsabilitat de tots nosaltres, es la nostra responsabilitat, que eixe futur siga
esperançador.
Feliç 9 d’Octubre, feliç diada dels
valencians!
Leer Mas...
Entradas
